Aquesta és una part del DVD del partit dels de Ger contra uns paios molt dolents, però que tot i això, els va costar molt de guanyar...
La qualitat és molt baixa per poder-lo penjar a internet, però la qualitat del dvd és millor, tranquils que al DVD podeu veure qui és qui!!
Apa, disfruteu-lo!
5 comentaris:
Uaaaaaaaala!!! Jo encara estic esperant que em vinguis a veure un dia!! De fet vas venir un dia...però només UN!!! I ells ja tenen un DVD i tot!! Q foooort!!! Digue-li al pitit q a veure si baixa un dia i em veniu a veure...Q NOMÉS QUEDEN 3 PARTITS PER ACABAR LA LLIGA!!! Això si, si no recordo malament jo si que els vaig veure un dia...Qin espectacle!!Jis jis jis!!
Apale, un petonet!!!
Clarix!
És que els teus partits són massa violents! només se senten insults i mecagon.... però ja intentaré venir a un altre... De moment aquest cap de setmana baixo a endreçar tots els trastos de l'habitació...uf! quina mandra!!
Espero veure't el pèl aquest cap de setmana!!!
Ale deu carapet!
PD: Rosa, si llegeixes això...MANIFESTA'T!!
Escric aquest comentari mentre et veig en diagonal a l'altra banda de la taula, al darrere d'aquests macro-pantallots d'ordinador tant d'última generació que tenim...
Aquestes són les últimes hores que passem plegades treballant a Pirineus Televisió, i em fa molta llàstima, ja ho saps prou.
Ha sigut un plaer haver treballat amb tu, i no sé per què, però tinc la sensació que tard o d'hora ens tornarem a trobar i a treballar plegades. Per a mi seria un honor, tal com ho ha sigut haver-te conegut i haver compartit tants moments amb algú com tu, amb qui penso que he tingut una connexió molt bona, d'aquelles que costa molt de trobar en l'ambient laboral (la veritat és que el bon ambient hi ha sigut, entre tots, però personalment, crec que amb tu ha sigut més intens).
Ha sigut fantàstic poder treballar amb algú amb qui veus que comparteixes moltes coses i una manera similar de veure i de viure la vida. Cada divendres pensaré en aquests matins que hem passat assegudes al banc de fusta de davant del despatx del Planella, esperant per entrar i fer petar la xerrada. Menjant aquella coca i aquelles empanadilles casolanes (que originals que som eh!). Les hores de viatges que hem compartit, amunt i avall de la Cerdanya sobretot, però també de l'Alt Urgell. Ens hem repartit la feixuga tasca de fer de xofer, i hem rigut molt, sobretot això, hem rigut molt!
En fi, estimada Anna, que amb tu m'ha passat el que no acostuma a passar amb gaires persones, amb qui hi ha una connexió especial, que no saps ben bé com explicar-la, però que fa que sentis que val la pena anar a treballar perquè t'ho passaràs bé i hi trobaràs algú amb qui compartir qualsevol cosa que t'hagi passat o que et rondi pel cap.
Res, que ha sigut un grandíssim plaer haver-te conegut, i confio que algun dia tornarem a treballar i a riure plegades.
Una abraçada ben gran,
josefina
vaya mierda de equipo, esto es una verguenza, no teneis ni dignidad,,, El nuemro cuatro era un crack....
El numero quatre era un crack? que tens pa a l'ull? el quatre semblava un ànec pobret....
Escolta pinpin! que he entrat al teu bloc i no es poden deixar comentaris...vaya mierda de bloc no??
Pos res, a veure si el modifiques una mica que els escrits que hi poses són un tostón!
Ale adeu!
Publica un comentari a l'entrada