10 d’abril del 2008

Avui el cel plora perquè tu te'n vas.... (que cuuuuursiiii!)

Avui és un dia trist per la tele... la Josefina se'n va.... I ara qui ens portarà l'eau de mandarin a la tele? I com molt bé dius, amb qui passaré les hores davant del despatx del Planella? I amb qui compartiré les meves cocinitas del diumenge? El que més trobaré a faltar serà la teva companyia i els farts de riure que ens hem fet plegades. Em sap molt greu que marxis i et trobaré molt a faltar, però espero que puguem seguir viatjant juntes cap a Oliana, Peramola,....I que en un futur ens poguem retrobar en el camp laboral i professional. Ah! I sobretot tornar a compartir unes pastetes del Serafí (per gentilesa d'I. Forga, alcalde de Fontanals), i agafar un bon empatx mentres riem recordant les mil coses que ens han passat aquests mesos (pocs però intensos) juntes i escoltar els Pet Shop Boys o Alaska (també s'accepta La Trinca) al teu super cotxe taronja. Doncs res nineta, que espero que a la competència et tractin molt bé, i que si no ho fan m'avises! Ens veiem als plens! Un petó! PD: perdó pel meu baix nivell expressiu després d'haver llegit el teu comentari!

4 comentaris:

...annaP... ha dit...

Ai em deixava una cosa!, Tranquila que ja et gravaré el videoclip de les trompetes perquè te'l puguis posar a casa i practiquis els dancings!

Un petó!

Anònim ha dit...

Ai, moltes gràcies.

Queda pendent una visita vostra a les nostres vaquetes. Recorda que seran a casa nostra fins a començaments de juny, o sigui que jo no queden gaires caps de setmana...

I també queda pendent un soparet de nenes a la terrasseta, però això ja haurà de ser més de cara al bon temps.

I com que seguiré a la Seu, penso que podrem quedar de tant en tant per dinar, què coi!

Anònim ha dit...

Hola sóc el Pep i estem provant els comentaris...

Anònim ha dit...

M'uneixo al comentari de l'Anna, com a companya de totes dues... em sap molt greu que la Josefine se'n vagi de PTV...a part d'una gran professional, perdem una gran persona i sobretot, la nena més riallera i optimista que he conegut mai!

Un petó enorme per la tarongera!!!!
Cristina Lapeña