Tancat per vacances

Doncs si, durant aquests dies de vacances per tothom, no he pogut escriure gaire. A la tele érem pocs i molta feina... i finalment els meus 15 dies merescuts de vacances! La primera setmana em vaig quedar per aquí i el dissabte vem empendre el viatge cap a Portugal amb cotxe. 12 hores de cotxe que vem repartir en dos dies i 3 conductors. Finalment vem arribar a l'Algarve, a Lagos! Lloc d'estiueig de molts portuguesos adinerats amb unes "moradias" (vivendes) impressionants i de futbolistes famosos (veure Deco, Figo, Cristiano Ronaldo,...) Els dies que hi vem estar ens va fer sol cada dia i sempre bufava vent, de manera que no vem passar gens de calor. Moltes platges eren plenes de surfistes esperant la onada perfecte per lluïr-se. Platges de totes les mides i quasibé sempre amb poca gent (es clar que si vas a les típiques i més properes a les grans poblacions són plenes de guiris...). L'aigua gelada. I una peculiaritat de les praies portugueses, no es ven el tipic "al rico cocooooo!" si no "bolinhaaaaaas!" que són com un donut però sense forat amb sucre per damunt. La veritat és que eren bones, el que passa que quan ets a la platja no et ve gaire de gust...

Un dels dies ens van convidar a passar el dia en un barco. La veritat és que jo tenia una miqueta de por, però després vaig disfrutar com una nena petita! Em movia per damunt del barco com si hi hagués anat tota la vida! i finalment com totes aquestes famoses de les revistes a pendre el sol a la proa.

Però les coses bones, com tot en aquest món, s'acaben i retornem a la vida normal...tot i que per poc temps!

Bones vacances a qui encara no les hagi fet!!

L'hort ja està plantat i els cavalls i les vaques ja estàn a la muntanya

Aquest cap de setmana hem pujat les vaques i els cavalls a la muntanya. És com si fóssin de vacances, ja que s'estàn allà dalt fins al setembre sense que ningú els molesti....

Aquest any no vaig aguantar la caminada i només començar a pujar ja em va passar a recollir el jeep...és que no estic entrenada...jejeje... Un cop a dalt, vam esmorzar una miqueta a dins la caseta perquè fora feia un fred horrorós!

El Xavi i la Mireia van pujar caminant tot el camí amb les eugues més velles, i el Pitit va pujar amb les joves.

Els cavalls, quan arriben a la muntanya, es barallen entre ells per demostrar qui és el més fort i per "robar-se" entre ells, el ramat d'eugues i apropiar-se-les.

La tarda de dissabte i la tarda de diumenge, vam plantar l'hort. Hem plantat cebes blanques, cebes vermelles, porros, i mongetes. El dissabte vam plantar les cebes i els porros i diumenge van venir el Pep i la Ita a plantar mongetes...

Dissabte vam començar a plantar l'hort. Al matí van plantar unes quantes patates i per la tarda vam acabar de plantar-les. Ara ens queda un tros per plantar-hi cebes, porros, pebroteres, carbassó, i farem una prova i hi plantarem dues meloneres a veure si sobreviuen...

Les patates les vam plantar amb aquesta màquina, i així vas molt més ràpid. El Pitit conduïa el tractor (d'ultima generació com es pot veure...) i el Xavi i jo, darrere vigilavem que no hi haguéssin dues patates a cada plataforma d'aquestes petites que es veuen a la foto. Un cop acabat l'hort, fa un goig! i quan hagi crescut alguna cosa...encara en farà més!

Aquí la pageseta després de plantar les patates...ja veurem si en surt alguna!!

Després de plantar les patates, vam anar a canviar els cavalls de prat. No vegis com corren quan els canvies.

El Xavi els portava i nosaltres a darrere amb el jeep els empenyiem una miqueta perquè no s'escapéssin....

En el vídeo pots veure com surten del prat. Els vam fer passar pel mig del poble, i entre el soroll de les esquetlles i els cascos picant a terra, la gent surt a mirar què passa.

I finalment arriben al prat on s'estaràn fins dissabte que ve, que els pujarem a la muntanya on passaran tot l'estiu fins al setembre que els tornarem a baixar. Aquest ramat és el de les eugues més joves. A la muntanya es barregen totes les eugues del poble i es formen ramats nous, però al setembre quan les baixen, les separen i cadascuna torna amb el seu ramat.

Dinar familiar + riuada de dilluns....

Diumenge de dinar de family a casa de la Rosario i el Miquel. Costellada passada per aigua...sort en vem tenir de les grelles elèctriques...és que els Pardos som una familia de recursos!!! vem quedar una mica fumats perquè coure les costelles en un lloc tancat ja ho té això, però ens ho vem passar molt bé!

Vem gaudir de la visita d'una paparazzi i tot! la tieta Montse amb la seva càmara d'última generació... ara és moda que les càmares no deixin veure les fotos que fas ni borrar-les, així té més emoció perquè fins que no les reveles no veus quines són salvables i quines no.

Avui dilluns m'he hagut de llevar molt d'hora...això de llevar-te a Barcelona i treballar a La Seu no ho recomano a ningú... dues hores de cotxe amb una son increïble! Arribar a La Seu i tornar a agafar el cotxe per anar a gravar el Segre, quin riu més bonic que hi havia avui...

Hem anat a gravar el riu a la palanca i baixava amb una fúria! S'ha endut molta de la vegetació que normalment hi ha per les vores del riu...

Al camí vell d'Arfa (que no és tant vell perquè l'han fet nou...) s'uneixen els dos rius, el Segre i el Valira, que baixa d'Andorra. Al punt d'unió dels dos rius, es pot veure clarament la diferència de color de cadascun. És impressionant, perquè la divisió de colors encara es distingueix un tros avall.

Fins i tot s'ha endut un tros de calçada del camí vell d'Arfa. La veritat és que feia por, perquè he passat la cinta dels mossos per gravar millor el tros de calçada trencat, i als peus notava l'aigua picant contra l'asfalt, però per sota del camí, o sigui que el riu ha buidat el camí i només hi queda l'asfalt que no crec que aguanti gaire si el riu creix més...

Feia impressió perquè semblava que l'asfalt es pogués trencar com quan parteixes una rajola de xocolata.

Després hem baixat cap a Oliana a veure les comportes del pantà. Només el soroll que feia l'aigua caient ja era estremidor. Sembla que les dues comportes no donguin abast per buidar tota l'aigua del pantà. El nivell de l'aigua no està gaire lluny del nivell que hi havia durant les riuades del 1982.

Fa goig de veure el pantà tant ple, ja que no fa gaire, la veritat, feia pena. El nivell era tant baix que en algunes zones del pantà només hi baixava un riuet pel mig.

Bé, i com que no em cansaria de posar fotos de l'aigua, us deixo tres fotos més del pantà perquè gaudiu...

Apa bona setmana!!

I per fi....els pollinets!!!!

Doncs res, em sembla que no cal cap presentació amb aquesta mostra gràfica.... Aquests són els pollinets i pollinetes d'aquest any. Després de que s'en morissin tants, ara dóna gust veure aquests petits com corren i juguen pels prats. Això si, mai marxen gaire lluny d'on és la mare, i aquestes els vigilen constantment cridant-los quan s'allunyen massa o veuen algun perill.

Fan una gràcia quan corren amb aquestes potes tant llargues i aquest cos tant petit...

Aquest és el grup de les joves, estàn separades perquè moltes són filles del mateix cavall que hi ha amb les velles i no és bo que es montin pel seu pare. De moment aquesta pollineta està sola amb tot el grup de joves i ara la molesten una mica...

Aquestes estan esquilades, o sigui que els hi han tallat la crin i la cua per anar a la muntanya ben fresques i guapes. A les velles encara les han d'esquilar.

Apa quan en neixin més ja us els presentaré!!

1/2 Pont (amb una mica de retard...)

Costellada dels "treballadors" per dir alguna cosa...jejeje. Doncs dijous 1 de Maig per celebrar que som molt treballadors, vem fer una costellada al, ja mític, prat del Jaume (o hauria de dir hípica...?), la veritat és que s'hi està de conya, en un entorn estil 'Dallas' amb algun/a que altre Sue Ellen (pel tema de l'alcohol eh?!) i amb la companyia de dos gossos que al final ja es feien una miqueta pesadets...ehem... Els nens per una banda i les nenes per l'altre, com ja va sent habitual en aquestes trobades, no fos cas que els temes a tractar poguéssin tenir alguna cosa en comú....això sí, l'alcohol i l'allioli en abundancia (ve aquest cop l'allioli no tant...Mireia, el que fas tu és més bo!!). Eps! per les dues embarassades aigüeta fresca que és més sana! Doncs així vem passar el dia, menjant i criticant als que no veu venir... I per acabar el dia dos apassionants Trucs al bar fins les 11 de la nit... Amb una victòria més que clara dels de Ger sobre els de fora. El divendres, treballar, i dissabte, mercat a la Seu i visita turística amb els papis i els tiets. Visita a totes les esglésies i catedrals de la ciutat, i a tots els espais mítics, com el passeig, el mercat, el carrer dels Canonges, la plaça sant Roc, el Pati Palau, el Plana... i la tele com no! I després d'un bon dinar a 'Les Tres Portes', migdiada al Parc del Segre....fantàstic! El soroll de l'aigua de fons, els ocellets, el vent...i evidentment, els roncs del Pep, que no podien faltar.... Vinga va, que ja som dimecres i ja falta menys! A més, dilluns els de la capital teniu festa! Quina sort!

Cap de setmana de fira

Doncs si, dissabte va ser la fira de Primavera de Puigcerdà... Hi havia poc bestiar però bastant ambient. El pitit no va portar bestiar i a més va haver de marxar a les 11h perquè tenia una reunió.

Hi havia vaques, cavalls, ovelles i burros. Hi havia una euga que alletava un burret molt bonic.

La Cristins de la tele va venir a gravar la fira tota mona ella...jejeje

I a la nit vem fer el sopar dels 25 anys de la Lourdes a Cal Pons de Ger. I després de festa a Bellver fins tard.

Diumenge ens vem llevar tard. Després de dinar vem anar a fer una volta amb el jeep per la Vall de la LLosa, cap a Viliella. Vem pujar per Prullans i vem baixar per LLes.