Dinar familiar + riuada de dilluns....

Diumenge de dinar de family a casa de la Rosario i el Miquel. Costellada passada per aigua...sort en vem tenir de les grelles elèctriques...és que els Pardos som una familia de recursos!!! vem quedar una mica fumats perquè coure les costelles en un lloc tancat ja ho té això, però ens ho vem passar molt bé!

Vem gaudir de la visita d'una paparazzi i tot! la tieta Montse amb la seva càmara d'última generació... ara és moda que les càmares no deixin veure les fotos que fas ni borrar-les, així té més emoció perquè fins que no les reveles no veus quines són salvables i quines no.

Avui dilluns m'he hagut de llevar molt d'hora...això de llevar-te a Barcelona i treballar a La Seu no ho recomano a ningú... dues hores de cotxe amb una son increïble! Arribar a La Seu i tornar a agafar el cotxe per anar a gravar el Segre, quin riu més bonic que hi havia avui...

Hem anat a gravar el riu a la palanca i baixava amb una fúria! S'ha endut molta de la vegetació que normalment hi ha per les vores del riu...

Al camí vell d'Arfa (que no és tant vell perquè l'han fet nou...) s'uneixen els dos rius, el Segre i el Valira, que baixa d'Andorra. Al punt d'unió dels dos rius, es pot veure clarament la diferència de color de cadascun. És impressionant, perquè la divisió de colors encara es distingueix un tros avall.

Fins i tot s'ha endut un tros de calçada del camí vell d'Arfa. La veritat és que feia por, perquè he passat la cinta dels mossos per gravar millor el tros de calçada trencat, i als peus notava l'aigua picant contra l'asfalt, però per sota del camí, o sigui que el riu ha buidat el camí i només hi queda l'asfalt que no crec que aguanti gaire si el riu creix més...

Feia impressió perquè semblava que l'asfalt es pogués trencar com quan parteixes una rajola de xocolata.

Després hem baixat cap a Oliana a veure les comportes del pantà. Només el soroll que feia l'aigua caient ja era estremidor. Sembla que les dues comportes no donguin abast per buidar tota l'aigua del pantà. El nivell de l'aigua no està gaire lluny del nivell que hi havia durant les riuades del 1982.

Fa goig de veure el pantà tant ple, ja que no fa gaire, la veritat, feia pena. El nivell era tant baix que en algunes zones del pantà només hi baixava un riuet pel mig.

Bé, i com que no em cansaria de posar fotos de l'aigua, us deixo tres fotos més del pantà perquè gaudiu...

Apa bona setmana!!

I per fi....els pollinets!!!!

Doncs res, em sembla que no cal cap presentació amb aquesta mostra gràfica.... Aquests són els pollinets i pollinetes d'aquest any. Després de que s'en morissin tants, ara dóna gust veure aquests petits com corren i juguen pels prats. Això si, mai marxen gaire lluny d'on és la mare, i aquestes els vigilen constantment cridant-los quan s'allunyen massa o veuen algun perill.

Fan una gràcia quan corren amb aquestes potes tant llargues i aquest cos tant petit...

Aquest és el grup de les joves, estàn separades perquè moltes són filles del mateix cavall que hi ha amb les velles i no és bo que es montin pel seu pare. De moment aquesta pollineta està sola amb tot el grup de joves i ara la molesten una mica...

Aquestes estan esquilades, o sigui que els hi han tallat la crin i la cua per anar a la muntanya ben fresques i guapes. A les velles encara les han d'esquilar.

Apa quan en neixin més ja us els presentaré!!

1/2 Pont (amb una mica de retard...)

Costellada dels "treballadors" per dir alguna cosa...jejeje. Doncs dijous 1 de Maig per celebrar que som molt treballadors, vem fer una costellada al, ja mític, prat del Jaume (o hauria de dir hípica...?), la veritat és que s'hi està de conya, en un entorn estil 'Dallas' amb algun/a que altre Sue Ellen (pel tema de l'alcohol eh?!) i amb la companyia de dos gossos que al final ja es feien una miqueta pesadets...ehem... Els nens per una banda i les nenes per l'altre, com ja va sent habitual en aquestes trobades, no fos cas que els temes a tractar poguéssin tenir alguna cosa en comú....això sí, l'alcohol i l'allioli en abundancia (ve aquest cop l'allioli no tant...Mireia, el que fas tu és més bo!!). Eps! per les dues embarassades aigüeta fresca que és més sana! Doncs així vem passar el dia, menjant i criticant als que no veu venir... I per acabar el dia dos apassionants Trucs al bar fins les 11 de la nit... Amb una victòria més que clara dels de Ger sobre els de fora. El divendres, treballar, i dissabte, mercat a la Seu i visita turística amb els papis i els tiets. Visita a totes les esglésies i catedrals de la ciutat, i a tots els espais mítics, com el passeig, el mercat, el carrer dels Canonges, la plaça sant Roc, el Pati Palau, el Plana... i la tele com no! I després d'un bon dinar a 'Les Tres Portes', migdiada al Parc del Segre....fantàstic! El soroll de l'aigua de fons, els ocellets, el vent...i evidentment, els roncs del Pep, que no podien faltar.... Vinga va, que ja som dimecres i ja falta menys! A més, dilluns els de la capital teniu festa! Quina sort!

Cap de setmana de fira

Doncs si, dissabte va ser la fira de Primavera de Puigcerdà... Hi havia poc bestiar però bastant ambient. El pitit no va portar bestiar i a més va haver de marxar a les 11h perquè tenia una reunió.

Hi havia vaques, cavalls, ovelles i burros. Hi havia una euga que alletava un burret molt bonic.

La Cristins de la tele va venir a gravar la fira tota mona ella...jejeje

I a la nit vem fer el sopar dels 25 anys de la Lourdes a Cal Pons de Ger. I després de festa a Bellver fins tard.

Diumenge ens vem llevar tard. Després de dinar vem anar a fer una volta amb el jeep per la Vall de la LLosa, cap a Viliella. Vem pujar per Prullans i vem baixar per LLes.

Sant Jordi 2008

Bon dia! Després de la diada de Sant Jordi, amb les roses en remull i els llibres amb l'olor de nou, tornem a la rutina de cada dia...uf! Sembla que no, però el dia de Sant Jordi és com un dia mig festiu, ja que vas a treballar amb un altre ànim. La gent s'està al carrer passejant, no tenen cap pressa per arribar a la feina, s'escaquegen una, dues i tres hores amb l'excusa de comprar un llibre o una rosa... Bé, us deixo un video de la notícia que vem treure ahir sobre Sant Jordi, amb un final de pel·lícula que van representar a l'escola de Ger. Ale, espero que hagueu passat una bona diada!!! Bon dijous!

Aquest any encara no....

Doncs si, aquest any encara no tenim cap pollí (poltre), i perquè? Doncs per mala sort...m'hagués agradat penjar alguna foto d'algun pollí, però no hi he estat a temps amb cap dels 3 que han nascut. Els dos primers van morir per causes que encara no sabem. Van néixer sans i al cap de 48 hores (+/-) es van posar malalts i van morir. I el tercer és el més indignant. Va néixer dissabte, i els voltors, que els de medi ambient tant amablement ens han deixat anar per aquestes muntanyes sense aliment, se'l van menjar viu. No el van deixar aixecar i el van matar. Desde Joves Agricultors i ramaders de Catalunya (JARC) ens van dir que si no teníem cap fotografía que demostrés que els voltors se'l havíen menjat, no podíem reclamar res. És a dir que necessitem una foto dels voltors menjant-se el pollí (rollo National Geographic....saps?). I que hem de poder demostrar que el pollí era viu abans de que l'ataquéssin (no sé com perquè va ser néixer i ser víctima de les bèsties aquestes...). INDIGNANT! Ara he parlat amb el Carlos i m'ha dit que han vingut els forestals a mirar-se el cadàver i han confirmat que el pollí era viu abans de ser atacat (es veu que per les articulacions es pot saber...rollo C.S.I.). Ara caldrà esperar a que es tramiti el "parte" (perdona Josefina....) i que paguin alguna indemnització.... Doncs res, a veure quan puc ensenyar-vos algun dels petits de la casa...sense que es morin abans....toquem fusta!!! Ale bona setmana!

Avui el cel plora perquè tu te'n vas.... (que cuuuuursiiii!)

Avui és un dia trist per la tele... la Josefina se'n va.... I ara qui ens portarà l'eau de mandarin a la tele? I com molt bé dius, amb qui passaré les hores davant del despatx del Planella? I amb qui compartiré les meves cocinitas del diumenge? El que més trobaré a faltar serà la teva companyia i els farts de riure que ens hem fet plegades. Em sap molt greu que marxis i et trobaré molt a faltar, però espero que puguem seguir viatjant juntes cap a Oliana, Peramola,....I que en un futur ens poguem retrobar en el camp laboral i professional. Ah! I sobretot tornar a compartir unes pastetes del Serafí (per gentilesa d'I. Forga, alcalde de Fontanals), i agafar un bon empatx mentres riem recordant les mil coses que ens han passat aquests mesos (pocs però intensos) juntes i escoltar els Pet Shop Boys o Alaska (també s'accepta La Trinca) al teu super cotxe taronja. Doncs res nineta, que espero que a la competència et tractin molt bé, i que si no ho fan m'avises! Ens veiem als plens! Un petó! PD: perdó pel meu baix nivell expressiu després d'haver llegit el teu comentari!