Diumenge de dinar de family a casa de la Rosario i el Miquel. Costellada passada per aigua...sort en vem tenir de les grelles elèctriques...és que els Pardos som una familia de recursos!!! vem quedar una mica fumats perquè coure les costelles en un lloc tancat ja ho té això, però ens ho vem passar molt bé!
Vem gaudir de la visita d'una paparazzi i tot! la tieta Montse amb la seva càmara d'última generació... ara és moda que les càmares no deixin veure les fotos que fas ni borrar-les, així té més emoció perquè fins que no les reveles no veus quines són salvables i quines no.
Avui dilluns m'he hagut de llevar molt d'hora...això de llevar-te a Barcelona i treballar a La Seu no ho recomano a ningú... dues hores de cotxe amb una son increïble! Arribar a La Seu i tornar a agafar el cotxe per anar a gravar el Segre, quin riu més bonic que hi havia avui...
Hem anat a gravar el riu a la palanca i baixava amb una fúria! S'ha endut molta de la vegetació que normalment hi ha per les vores del riu...
Al camí vell d'Arfa (que no és tant vell perquè l'han fet nou...) s'uneixen els dos rius, el Segre i el Valira, que baixa d'Andorra. Al punt d'unió dels dos rius, es pot veure clarament la diferència de color de cadascun. És impressionant, perquè la divisió de colors encara es distingueix un tros avall.
Fins i tot s'ha endut un tros de calçada del camí vell d'Arfa. La veritat és que feia por, perquè he passat la cinta dels mossos per gravar millor el tros de calçada trencat, i als peus notava l'aigua picant contra l'asfalt, però per sota del camí, o sigui que el riu ha buidat el camí i només hi queda l'asfalt que no crec que aguanti gaire si el riu creix més...
Feia impressió perquè semblava que l'asfalt es pogués trencar com quan parteixes una rajola de xocolata.
Després hem baixat cap a Oliana a veure les comportes del pantà. Només el soroll que feia l'aigua caient ja era estremidor. Sembla que les dues comportes no donguin abast per buidar tota l'aigua del pantà. El nivell de l'aigua no està gaire lluny del nivell que hi havia durant les riuades del 1982.
Fa goig de veure el pantà tant ple, ja que no fa gaire, la veritat, feia pena. El nivell era tant baix que en algunes zones del pantà només hi baixava un riuet pel mig.